dijous, 29 de desembre del 2016

I una mica de llibres per anar acabant l'any

Se'ns acaba el 2016, que per mi ha sigut un any extremadament productiu des del punt de vista literari (i des del científic, però això ja us ho explicaré un altre dia). Ha coincidit que s'han publicat una colla de llibres, en els quals porto anys treballant (no us penseu que sóc tan ràpid!): un d'infantil, un de juvenil, dos de divulgació (que en realitat són remakes, resums i actualitzacions de llibres anteriors), una biografia i una novel·la a quatre mans. Una miqueta per tothom! Si esteu buscant regals de reis pel nebodet, la tieta, l'àvia o vosaltres mateixos, segur que trobareu a la llista alguna cosa que us encaixa.

Aprofito per penjar algunes de les coses que s'han dit aquests dies sobre aquests llibres, començant per la crítica d'Herba Negra al Quadern d'El País. La Razón ens va entrevistar també per Herba Negra i vam aconseguir fer sortir Donald Trump al titular. I la jomateixa recomanava el llibre al seu blog, tal com feien a Llibres al replà,  i el semanari L'Empordà tambe en parlava.

I acabo amb dues blogaires-youtbers recomanant Sóc un animal, cosa que ens ha fet molta il·lusió:



Això és tot des del bloGuejat. Espero retrobar-vos l'any que ve en aquest racó per parlar de llibres, ciència i tota la resta. Que acabeu bé l'any i que el 2017 us porti moltes alegries! 

dilluns, 26 de desembre del 2016

Una mica de ciència amb els canelons

Aquí teniu unes quantes propostes per ajudar-vos a pair l'àpat de Sant Esteve...

A la ràdio he parlat del famós cas del greix i la metàstasi, i també d'una actualització dels famosos experiments de Milgram sobre la capacitat d'obeir ordres.

I a l'Ara parlava de la relació entre la marihuana i la memòria. Aneu amb compte!

diumenge, 25 de desembre del 2016

dijous, 22 de desembre del 2016

I avui, Herba Negra a Girona


Tanquem el minitour de presentació de l'Herba Negra aquesta tarda a l'Abacus de Girona, a les 19.00. Si esteu a la ciutat, passeu a veure'ns!

dimecres, 21 de desembre del 2016

Avui, Herba Negra a Figueres


El Ricard i jo estarem a Figueres avui a la tarda per presentar Herba Negra, convidats per la llibreria Low Cost, acompanyats de l'inimitable Sebastià Roig. Si esteu a prop, passeu a saludar, que no hi haurà gaires parades més en aquest mini-tour de la fada.

diumenge, 18 de desembre del 2016

46


Ja tinc dues coses en comú amb el senyor de la foto: que em diuen doctor i el número.

dijous, 15 de desembre del 2016

Coses que he dit aquests dies...

Aquí em podreu sentir a la ràdio parlant sobre les neurones que ens fan ser agressius, i aquí sobre forats negres, que és un tema que dóna per moltes converses de ciència ficció...

A ràdio lloret van parlar de la conferència que vaig fer sobre el càncer, i a l arevista Recvll em feien aquesta entrevista:



Finalment, aquí em teniu a la Xarxa de TV parlant sobre el llibre de Cajal i altres coses relacionades.

dimarts, 13 de desembre del 2016

Una mica de premsa...

Aquí teniu quatre coses que han sortit aquests dies sobre els darrers llibres que he publicat, per qui li pugui interessar:

Una ressenya del llibre sobre Cajal a El Punt Avui i una altra a El Temps.

Una ressenya d'Herba Negra que diu: "Una novel·la addictiva i diferent per tots aquells lectors que busquen lectures fora de les novetats idèntiques que es vénen en massa. Aquesta és una novel·la per gaudir de l'originalitat." L'Herba era  un dels llibres recomanats per El Periódico per la temporada de Nadal en la categoria "OCHO PROPUESTAS PARA ALGUIEN QUE NO SE TOME A MAL QUE LE LLAMEN FRIKI". I també als ja famosos 25 de l'Illa dels llibres.

I aquí una crítica de l'edició anglesa de Jugar a ser déus: "This book is extremely engaging (...). I would highly recommend this book to someone thinking about studying ethics, or simply as an entertaining read." Per cert, el llibre va recollir fa uns dies el Premi nacional d'edició universitària.

divendres, 9 de desembre del 2016

Emerson, Lake i (per sort) no Palmer



Dos terços d'Emerson, Lake and Palmer ens han deixat aquest any. Keith Emerson es va suïcidar el març. Dimecres Greg Lake va morir de càncer. Aquesta cançó de Nadal sona a tots els supermercats anglesos aquests dies, com cada any.

dilluns, 5 de desembre del 2016

Els límits de la manipulació genètica

[Us explicava fa uns dies que em van convidar a un debat sobre la manipulació genètica. He aprofitat el meu article mensual d'El Periódico per resumir-vos alguns dels temes que hi van sortir]

La setmana passada vaig tenir el plaer de participar en el debat final del cicle Futur(s) d'aquest any, organitzat per l'Obra Social La Caixa i l'Ateneu Barcelonès. El tema era quins límits cal posar a les manipulacions genètiques, un dels avenços biològics que aviat es podrien aplicar a humans, i compartia escenari amb la Núria Terribas, directora de la Fundació Grífols, i el periodista Lluís Reales. No passa gaire sovint que un tingui l'oportunitat de discutir sobre bioètica i, en aquest sentit, s'ha d'agrair als organitzadors els esforços que fan any rere any per divulgar i difondre el coneixement científic, sobretot en relació a com les noves tecnologies canviaran la societat. També cal felicitar la Fundació Grífols per la seva missió de promoure el diàleg entre especialistes per definir els paràmetres ètics que han de regir la biomedicina del futur i, sobretot, la tasca d'acostar les conclusions al gran públic que, al cap i a la fi, és qui té l'última paraula.

El debat era especialment rellevant degut a les recents novetats en les eines d'edició genètica, concretament el procediment conegut com a CRISPR/Cas9, que per primera vegada a la història ha fet que el concepte de jugar amb el nostre genoma passi del reialme de la ciència ficció a ser una possibilitat imminent. De fet, fa uns dies es va anunciar que a la Xina s'havia fet servir el CRISPR per primer cop de forma terapèutica. En un assaig clínic, un malalt de càncer de pulmó va rebre una injecció de les seves pròpies cèl·lules de la sang, que prèviament se li havien extret i modificat via CRISPR per fer-les més fortes. És una forma d'immunoteràpia, una altra paraula de moda, els tractaments que busquen reactivar el sistema immune per ajudar-lo a vèncer malalties, en aquest cas, a destruir cèl·lules malignes.

Si ja alterem gens per curar, no tardarem gaire a poder-ho fer també per millorar, és a dir, per fer canvis en persones teòricament sanes. Aquí és on hi ha el perill de creuar una possible frontera moral, sobretot si pensem que això es podria aplicar als embrions per acabar tenint fills a la carta. Una de les idees comentades va ser que els pares potser no hem de pressuposar aquesta mena de dret sobre els fills, el de poder prendre decisions que els afectaran la resta de la seva vida. Per altra banda, és una prerrogativa que en certa manera ja tenim, si pensem que triem per ells coses com l'escola, els barri o els hàbits alimentaris, que tindran un impacte inesborrable en el seu futur. Quan la manipulació genètica sigui una opció real, potser les diferències no seran tan clares.

Aprofitant un públic motivat, vam fer un petit experiment per veure fins on estaríem disposats a arribar per beneficiar els nostres descendents usant la manipulació genètica. L'auditori no va tenir cap problema per votar a favor de permetre fer que els fills fossin immunes al càncer o fins i tot una mica més intel·ligents. Quan vam preguntar si els farien més alts van començar els dubtes, tot i que és una característica física que pot donar un evident avantatge social a una persona. La línia vermella la vam posar en modificacions de l'aspecte per dissimular les arrels ètniques (aclarir el color de pell, adreçar un nas ganxut...), tot i el supòsit de viure en una societat xenòfoba en la qual tindrien problemes per assolir els millors llocs de treball. Vam considerar que no s'hauria de permetre esborrar la identitat cultural, per tal de prevenir corrents eugènics o acabar homogeneïtzant l'espècie.

És interessant que aquest fos el límit marcat per una mostra d'un centenar llarg de persones, majoritàriament caucàsiques i de classe mitjana, reunides en un barri benestant d'una ciutat gran en un país desenvolupat. Si haguéssim fet la mateixa pregunta als emigrants europeus que, a principis del segle XX, traslladaven la família als Estats Units fugint de la misèria, la resposta segurament hauria sigut diferent. La pista és que molts d'ells van canviar-se els cognoms precisament per dissimular els seus orígens jueus o d'Europa de l'Est.

Amb això volia fer palès que definir els límits ètics de la ciència és una tasca molt més complexa del que pot semblar. Els principis morals de cada país, societat, època i individu fan que la qüestió tingui alguns blancs i negres però, sobretot, molts grisos. Costarà definir una norma universal que totes les cultures puguin subscriure, i mentre això no passi, el risc de cometre errors és molt elevat. Per això és tan important que el debat no s'aturi.

Publicat a El Periódico, 3/12/16. Versió en castellà.

divendres, 2 de desembre del 2016

Enemigos microscópicos. Virus, bacterias y vacunas

Interrompo la propaganda d'Herba negra, l'últim llibre que he publicat, per anunciar-vos-en un altre. Sí, aquest any sembla que ha estat estranyament productiu, però és sobretot per culpa dels designis editorials, que fa que s'acumulin publciacions encara que hagin estat escrites al llarg dels darrers anys.

Aquest és un altre llibre breu per la col·lecció que Matèria està fent per a El País, concretament el número 35, i es diu Enemigos microscópicos. Virus, bacterias y vacunas Això vol dir que, si us interessa, haureu de demanar al vostre quiosquer que us el porti amb el diari d'aquest diumenge (després encara estarà disponible uns quants dies més, pel mateix sistema).

Si l'altre llibre anava sobre l'envelliment, aquest és una versió actualitzada i condensada de Les grans epidèmies modernes, el llibre sobre malalties infeccioses que vaig publicar fa sis anys i que ja està descatalogat. Si us interessa el tema i us el vau perdre (o voleu posar-vos al dia), aprofiteu aquesta oportunitat.


dijous, 1 de desembre del 2016

Herba negra: el making of

Us deia ahir que Herba negra és el primer llibre que escric amb en Ricard Ruiz Garzón, i com que tenim intenció de repetir, hem creat el "segell" Macip Garzón per donar-li continuïtat al projecte. 

En Ricard i jo ens vam conèixer el 2011: ell era jurat del Joaquim Ruyra l'any que vam guanyar-lo amb Ullals. Des d'aquell dia, vam anar coincidint diverses vegades fins que el l'estiu del 2014 ens vam trobar a la festa de comiat del Via lliure, el programa de RAC1 del qual els dos érem col·laboradors. Allà vam coincidir a la barra i vam tenir l'oportunitat de xerrar amb calma. Després del primer mojito ja havíem decidit que havíem de fer un llibre plegats. Després del segon ja estàvem parlant d'alguna cosa apocalítpita. Després del tercer, estàvem convençuts que la dolenta de la història havia de ser una planta. Més enllà d'això, no recordo gaire més.

L'endemà ens vam enviar uns emails per veure si tot allò ho havíem somniat o què. Però no: havia passat i, el que era més important, a plena llum del dia encara crèiem que era una bona idea.

Immediatament ens vam posar a discutir la història, a fer l'escaleta i a començar a escriure la novel·la. Dos anys després la teníem acabada i ben repassada i ens vam plantejar quin recorregut podria tenir. Potser inspirats per la trajectòria d'Ullals, vam pensar que un premi com el Ramon Muntaner podria ser una bona oportunitat, i vam tenir la gran sort que el jurat va triar la nostra obra. I, uns mesos després, aquí teniu el llibre. Ara us toca a vosaltres dir què us ha semblat.